El meu segon petit homenatge musical

Quan era petita, els meus pares em despertaven els diumenges amb la música ben alta sonant al toca-discos. Això em porta molts records: despertar-me escoltant el Heal the world de Michael Jackson, l’Everybody wants to rule the world dels Tears for Fears, o el Sexual healing de Marvin Gaye (a la varietat està el gust). Just fa uns dies vaig veure un reportatge sobre la vida d’aquest darrer, una història que em va conmoure, i que em va fer tornar a escoltar totes aquelles cançons que servien a la meva mare per despertar-me anys enrere.

Marvin Gaye va néixer el 1939 a Wahington, i va criar-se en un ambient força complicat. El seu pare, predicador d’una congregació cristiana molt conservadora, li va imposar un fort fonamentalisme moral, amb la qual cosa la seva única via per escapar va ser el cor de la seva esglèsia, on va començar a cantar.

Amb 15 anys va formar el seu primer grup, els DC Tones i, després de ser expulsat de les forces aèrees per indisciplina, va formar part d’altres grups de soul similars.

No va ser fins a la seva arribada al mític segell Motown, però. quan Marvin Gaye va assolir el vertader èxit.

Després d’unir-se en duet amb un parell de noies de la Motown, amb les que va aconseguir algun número 1 com Ain’t no mountain high enough, va assolir l’èxit real com a solista. Després de passar una dura temporada per la seva adicció a la cocaïna, Marvin va decidir passar una temporada a casa dels seus pares. Era l’any 1984 i, un dia abans del seu 45è aniversari, Marvin Gaye va ser disparat pel seu pare durant una discussió. S’havia convertit ja en un mite del soul.

D’entre tots els seus treballs hi ha un que sempre m’ha semblat realment especial. What’s going on va ser publicat el 1971, i ha estat considerat (segons vais llegir en alguna revista) el millor disc de la història del soul. Darrere les seves 9 cançons s’amaga la suposada visió d’un veterà de la guerra de Vietnam. En paraules del cantant, “estava molt afectat per les cartes que m’enviava el meu germà des de Vietnam. Volia escriure cançons que arribessin a l’ànima de la gent, mostrar-lis el que estava passant al món”.

La cançó que dóna nom a l’àlbum és una de les més versionades de la història. Entre aquestes versions, la que van realitzar artistes com Bono, Alicia Keys, Gwen Stefani i Nelly Furtado per a aconseguir fons per les famílies de les víctimes de l’11-s.

Jo em quedo amb el següent fragment: “mare, hi ha molts de vosaltres plorant; germà, hi ha molts de vosaltres morint. Sabeu que hem de trobar la forma de portar-lis una mica d’amor avui”·.

I em quedaré també amb tots els matins de diumenge en què va despertar-me.

http://www.youtube.com/watch?v=Q-bvgv3g__Y

http://www.youtube.com/watch?v=UbaDlBjzCXo&feature=related