No sóc massa donada a la crítica cinematogràfica. No és falsa modèstia, és simplement que no considero que tingui suficient criteri en el tema com per destriar les bones pel·lícules de les dolentes. Però a mi, suposo que com a tothom, hi han pel·lícules que m'arriben. En moltes ocasions no sabria dir si és el diàl·leg, la interpretació, la música o tot plegat, però el cas és que per una raó o altra em resulten especials.
Una cosa semblant m'ha passat amb Juno. He llegit després de veure-la que es tracta d'una bona pel:lícula, amb un diàleg molt cuidat, una interpretació excel·lent... però en general no sóc massa partidària de refiar-me d'aquestes ressenyes. Quan vaig a veure una pel·lícula, quantes menys dades tingui al respecte, millor. No m'agrada que ningú m'ompli el cap de les seves idees, de les seves teories; m'agrada fer-me les meves pròpies. De fet, trobo que una de les pitjors coses que algú pot fer-me en una ocnversa és desvelar-me el final d'un llibre, una pel·lícula o una sèrie. No ho soporto.
El cas és que vaig anar a veure Juno amb la unica idea preconcebuda del que em va trasnmetre una fotografia que vaig veure al diari (involuntàriament, és clar) sobre un fotograma de la pel·lícula. No entraré a decidir si el diàl·leg o la fotografia de la pel·lícula són més o menys bones perquè, com ja he dit, no és la meva especialitat.
El que sí puc dir és que de la mateixa manera que em va passar amb Petita Miss Sunshine (amb la que més d'un hi troba més d'una semblança), Juno em va fer somriure, em va deixar aquella il·lusió que només et transmeten algunes pel·lícules. Cadascú en tindrà les seves.
I jo no diré res més, qui no l'hagi vista, que decideixi lliurement si la considera especial o no. Una darrera recomanació: la banda sonora, que almenys jo no puc deixar d'escoltar.
5 comentaris:
Uy, pues yo a ti sí que tengo muchas cosas que decirte por esta actualización. Primero, no comparto tu idea de ir a ver una película de la que no sé nada, porque si es así podría entrar a ver cualquier bodrio al cine, y yo si pago, pago porque pienso que merece la pena ir al cine aun en los tiempos que corren. Vale, a veces te encuentras con grandes decepciones como los crímenes de oxford, pero también son buenas las decepciones. En cuanto a Juno, me da mucha rabia eso de que la gente la compare con little miss sunshine así como así, y encima luego te digan, pero si no tienen nada que ver. Yo soy uno de los que la comparo y ¡coño! ya sé que no tienen nada que ver. Simplemente la comparo a nivel de premios, trayectoria, el modo de destacar entre otras películas en la carrera a los oscars y esta llegar así sin mucho esfuerzo, en que tiene un guión fresco, un bajo presupuesto, unos personajes muy bien cuidados y la sensación que te deja tan agradable tras ver la película. Son detalles imporantes a comparar, aunque externos, la peli en si no tiene ni punto de comparación con la otra, que por cierto a mi Juno me gustó, pero con litlle miss sunshine, me reí más, me llegó más, estuve a punto de llorar en más ocasiones y vi la vida de otro modo. He dicho, nada más. Un beso.
Acabo de leer aquí en los comentarios el título de tu entrada "Da cuan algú at fa sumriura". Dios como puedes ser tan cursi xD
muahhhh
M'agrada la barreja d'humilitat i cura que tens a l'hora de parlar de la pel·lícula.
A mi m'has convençut... I jo crec que no cal saber cinema per opinar, sinó, simplement, saber opinar.
Avui vaig a veure Juno!
:)
Mariaa! no he visto la película y de momento no voy a opinar sobre ella (xalsss me da miedo).. Pero estoy contigo en eso de que uno debe dejarse llevar. Sólo así se descubren pequeñas grandes cosas. Y a mi me gusta descubrir pequeñas grandes cosas contigo (y baratas xD que no está el horno para bollos..pero si para madalenos! xD). Nos vemos el jueves. Unbesito! =)*
¿Cómo analizar y valorar entonces la obra cinematográfica? ¿Cómo explicar las diferencias entre un film que está bien o me ha gustado dentro de un consumo asiduo de películas?
Cultura Matins
Publica un comentari a l'entrada