Els duets musicals amaguen darrere molts estereotips. Tenim Pimpinela, per exemple, que ens agradi o no, van marcar una època. A l'altra banda, el Jack i la Meg White (The White Stripes), que encara no ens ha quedat clar si són germans, un matrimoni trencat o, senzillament, dues persones (dos genials músics, millor dit) que s'ho passen molt bé ocupant el notre temps amb aquest tipus de qüestions. Són dos exemples molt contraposats, però aqui estan.
Quan Nacho Vegas i Christina Rosenvinge van decidir iniciar un projecte comú, eren conscients del rol que jugaba la diferència de sexe entre els dos, però no van voler explotar-ho intencionadament.
De Nacho Vegas podem dir que es tracta de l'estandard de l'indie made in spain. Cabellera rossa i desalinyada, ulleres estil poli dels vuitanta, la guitarra sempre a sobre.
Christina, mig danesa mis espanyola, va deixar ja fa molt de fer "chas" i aparèixer al nostre costat per crear peces úniques i consolidar-se com compositora i cantautora.
Nacho i Christina, els dos rossos més perillosos del panorama espanyol, s'havien de juntar. Era inevitable. Segons van declarar, eren conscients que per separat actuaven per a públics molt diferents, però volien comprobar què naixeria del seu enllaç musical. El resultat? una tercera personalitat. Diferent, més potent.
Si bé la seva trobada ha estat molt breu (el disc només inclou 7 cançons) no per això passa desapercebuda. Al contrari, el duet ha aconseguir que tot el disc valgui la pena, no en sobra cap peça. De vegades val més apostar per lo segur i no omplir discos de cançons buides.
Ni sona a Vegas ni sona a Rosenvinge. "Verano Fatal" sona a Vegas i Rosenvinge, junts, més forts.
Des de les lletres fins les guitarres passant pels arranjaments. Tot el seu estiu fatal ha valgut la pena. I és que el que hi ha entre els dos va més enllà de la química. Si voleu comprovar-ho:
2 comentaris:
Qué grande este dúo. Me han entrado ganas de copiarte un poco y escribir sobre ellos. Algún día les haré mi pequeño homenaje. Los videoclips son preciosos. De nada por descubrirtelos. Un beso.
Bueno, bueno, bueno. parece que voy a tener que ir escuchando a este grupo con el que tanta lata dáis últimamente. Yo he visto algún que otro video que has colgado por ahí y la verdad e que, aunque no me matan, están bastante bien.
Sigue así, motivada
Publica un comentari a l'entrada