I jo que sóc aficionada al rock clàssic, i més encara a saber una mica sobre aquells grups i discos que han influït en la història de la música, us deixo aquí un altre homenatge musical. Perquè si, perquè encara que jo sóc més pro-Beatles, els mèrits s’han de reconeixer, encara que de vegades només surtin per les notícies a costa de cames trencades per pujar a un cocoter.
“Out of our heads”, fóra dels nostres caps, dels Rolling Stones, va ser publicat el 1965 i va vendre més d’un milió de còpies a tot el món. Ha estat situat entre els 500 millors discos de la història de la música segons la revista Rolling Stone, i va ser el millor advertiment del que els Rolling seguirien oferint des dels 70 fins als nostres dies.
Si bé els Rolling Stones havien començat versionant cançons de rythm & blues i, fins i tot, introduint-ne ritmes countrys, l’ “Out of our heads” deixava veure ja l’esperit dur i fosc del grup, i molt especialment l’estil personal dels seus dos capdavanters, Mick Jagger i Keith Richards.
Ritmes més agressius i guitarres més sonores.
Els Rolling Stones van nèixer al Londres dels 60, en un principi, amb una formació diferent a la que els portaria a la fama. Les seves lletres, crues, i amb temàtiques que giren entorn al sexe, les drogues i d’altres temes polèmics, han fet que siguin coneguts com “les seves majestats satàniques”, nom que, a més, van aprofitar per un dels seus àlbums. Han publicat uns 55 treballs, entre discos originals i recopilatoris, i han col·locat 32 singles als top ten anglesos i nord-americans. Més de 200 milions de discos venuts, un lloc al passeig de la fama del rock& roll i incomptables gires de gran èxit per tot el món. I tot això, acompanyat d’històries com festes que duren una setmana o accidents a cocoters.
Sigui com sigui, el que està clar és que els Rolling Stones han jugat un paper destacat a la música rock des de que el Londres dels 60 els veiés nèixer. D’aquest primer àlbum d’èxit jo em quedo amb l’ “(I can’t get no) satisfaction” , que a més de catapultar-los a la fama, reuneix perfectament l’essència dels Rolling més gamberros, més crus, sense pèls a la llengua per parlar sobre sexe o anticapitalisme.
Una dada curiosa: el riff de guitarra que arrenca la cançó va ser concebut enmig de la nit per Richards, que va despertar-se amb la melodia ficada al cap, la va enregistrar, i va tornar al llit. Ell mateix ha descrit la cançó després com “2 minuts de satisfaction i 40 minuts de la meva ronquera”.
I a mi que encara em fa ballar com el primer dia que la vaig escoltar…
“Out of our heads”, fóra dels nostres caps, dels Rolling Stones, va ser publicat el 1965 i va vendre més d’un milió de còpies a tot el món. Ha estat situat entre els 500 millors discos de la història de la música segons la revista Rolling Stone, i va ser el millor advertiment del que els Rolling seguirien oferint des dels 70 fins als nostres dies.
Si bé els Rolling Stones havien començat versionant cançons de rythm & blues i, fins i tot, introduint-ne ritmes countrys, l’ “Out of our heads” deixava veure ja l’esperit dur i fosc del grup, i molt especialment l’estil personal dels seus dos capdavanters, Mick Jagger i Keith Richards.
Ritmes més agressius i guitarres més sonores.
Els Rolling Stones van nèixer al Londres dels 60, en un principi, amb una formació diferent a la que els portaria a la fama. Les seves lletres, crues, i amb temàtiques que giren entorn al sexe, les drogues i d’altres temes polèmics, han fet que siguin coneguts com “les seves majestats satàniques”, nom que, a més, van aprofitar per un dels seus àlbums. Han publicat uns 55 treballs, entre discos originals i recopilatoris, i han col·locat 32 singles als top ten anglesos i nord-americans. Més de 200 milions de discos venuts, un lloc al passeig de la fama del rock& roll i incomptables gires de gran èxit per tot el món. I tot això, acompanyat d’històries com festes que duren una setmana o accidents a cocoters.
Sigui com sigui, el que està clar és que els Rolling Stones han jugat un paper destacat a la música rock des de que el Londres dels 60 els veiés nèixer. D’aquest primer àlbum d’èxit jo em quedo amb l’ “(I can’t get no) satisfaction” , que a més de catapultar-los a la fama, reuneix perfectament l’essència dels Rolling més gamberros, més crus, sense pèls a la llengua per parlar sobre sexe o anticapitalisme.
Una dada curiosa: el riff de guitarra que arrenca la cançó va ser concebut enmig de la nit per Richards, que va despertar-se amb la melodia ficada al cap, la va enregistrar, i va tornar al llit. Ell mateix ha descrit la cançó després com “2 minuts de satisfaction i 40 minuts de la meva ronquera”.
I a mi que encara em fa ballar com el primer dia que la vaig escoltar…
http://www.youtube.com/watch?v=FFjBJ3Bb-bo&feature=related (no és el Satisfaction, però és la meva preferida)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada