El periodisme cultural va començar sent el més important, el que s’identificava en un primer moment amb la premsa. Amb l’aparició del periodisme de masses, però, els diaris van apostar per continguts més socials i en alguns casos, més sensacionalistes, i els temes relacionats amb la cultura o bé van passar a formar part d’una petita secció dels diaris o, en el millor dels casos, se’ls va començar a dedicar un suplement, normalment d’una edició setmanal.
Actualment, els continguts culturals solen presentar-se als lectors (periodísticament parlant) en tres formes diferents: com a gruix d’informació de la secció d’oci, com a suplement setmanal d’un diari o, directament, en revistes especialitzades.
Babèlia, suplement setmanal de El País dedicat sobretot a la literatura, és un exemple dels casos en què els continguts culturals passen a formar part d’un suplement especial que s’adjunta un cop a la setmana amb el diari. Personalment, sóc consumidora d’aquest diari cada dia, però el temps que li dedico a aquest suplement és gairebé inexistent.
Sóc consumidora de productes culturals (compro molta música, vaig a concerts, llegeixo força, vaig al cinema...) però quan vull informar-me sobre algun d’aquests aspectes em dirigeixo a publicacions especialitzades en el que m’interessa. Babèlia se’m fa massa llunyà, no sé si m’explico.
Ara bé, fullejant el suplement en qüestió he pogut veure com en la majoria dels casos es tracta de reportatges elaborats, en profunditat, i això és d’agrair, i més en un camp com aquest, que cada cop té menys cabuda en els diaris espanyols. Potser pel meu poc contacte amb Babèlia no sé com està tot el tema de les “màfies” culturals,, algun dia em dedicaré a analitzar quants productes vinculats al grup Prisa hi apareixen.
Aposto pel periodisme cultural de qualitat, elaborat, i crec en el periodisme cultural com una forma de creació, un contingut cultural en si mateix. I m’és indiferent si aquest es presenta en forma de suplement, de secció o de revista especialitzada.
Prometo anar més enllà de la “fullejada” aquesta setmana amb el Babèlia. Quan ho hagi fet, ja plasmaré aquí les meves impressions.
The sound of silence
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Muy bien argumentado todo, pero he de decir, que usando el catalán, y siendo tan perfecta te me haces extraña eh. Equisdé. Un beso.
PD: A mí el Babelia me gusta, pero a ver si me dejas esas revistas especializadas que tanto nombras.
No se si habrás acabado ya con Babelia, pero te puedo asegurar que hay mafia, y mucha. Como en todos lados, por supuesto. Pásate por mi blog cuando puedas y compruébalo. Aún así, como muy bien argumentas, sólo encontramos cultura en la sección de ocio, en los suplementos o en alguna revista especializada, y no deberíamos desaprovechar lo poco que, bajo mi punto de vista, se publica. Sigue leyendo Babelia, que los libros que muy intencionadamente critican no tienen la culpa. Y a ti, criterio, no te falta.
mUaaa =)*
Publica un comentari a l'entrada