En una d’aquestes les meves incursions pels clàssics dels rock dels 70 i els 80, us parlo aquí de la que, en la meva opinió, és tota una icona de l’època, una persona que admiro tan musicalment com personalment parlant, Deborah Harry.
El meu primer contacte amb Blondie va ser com sempre, amb un d’aquells diumenges al matí en què em despertava un toca-discos. Recordo una cançó en especial, Rapture, el primer rap que vaig escoltar
Anys després, he recuperat aquella cançó i moltíssimes més, descobrint el que és un dels meus discos preferits, i un dels grups que més han evolucionat musicalment parlant. I és que Blondie i el seu Parallel Lines, publicat l’any 1978 van ser el millor advertiment del que hauria d’arribar a la dècada dels 80.
Deborah Harry, cantant principal de Blondie, va entrar a les llistes d’èxits sent ja tota una dona. Havia treballat com a cambrera i fins i tot com a conilleta Play Boy. Abans de formar el que seria el seu grup definitiu, Debbie havia format part ja d’una banda de Folk-rock i del grup The Stilittoes. Però va ser amb Chris Stein, amb qui va iniciar una relació sentimental, amb qui sorgiria la idea del nou grup. Blondie, que deu el nom al color de cabell de la cantant, va nèixer a l’escena independent neoyorquina a meitat dels 70. El grup, que tenia poca experiència als escenaris, va començar a actuar a la famosa sala de concerts CBGB, on al principi ningú semblava apostar per ells. Amb el pas del temps, Blondie van abandonar el seu punk-rock inicial i van optar per incloure a les seves cançons melodies més pop i ballables.
Després d’alguns singles d’èxit amb els seus dos primers treballs, Parallel lines va pujar a les llistes d’èxits de tot el món, especialment als Estats Units, la Gran Bretanya i el Japó. Deborah Harry s’havia convertit ja en una icona de moda mundial, i l’èxit i la pressió van abocar-la al món de les drogues juntament amb el que encara era la seva parella, Chris Stein, el guitarrista principal de la banda.
Als grans èxits de Blondie aconseguits entre finals dels 70 i principis dels 80, els va seguir una època dura pels components del grup. Després d’abandonar l’heroïna, Chris Stein va desenvolupar una malaltia genètica de la que semblava que mai sortiria. Debbie va dedicar-se a cuidar-lo i Blondie van desaparèixer del mercat durant una bona temporada. Anys després, Deborah Harry va tornar als escenaris amb un parell de discos en solitari, però no va ser fins al llançament del nou treball del grup, el 1998, quan de nou arribaria l’èxit mundial amb el seu single “Maria”.
A dia d’avui, Deborah Harry i Chris Stein han deixat de banda la seva relació sentimental, però les experiències que han viscut junts han fet que la exparella mantingui encara un vincle molt especial.
Sigui com sigui, del que no hi ha cap dubte és que els Blondie van marcar una època.
(Una recomanació: Si podeu veure el documental “Blondie: One way or another”, que va ser presentat al festival In-Edit Beefeater, feu-ho).
1 comentari:
Este comentario me suena mucho xD al final has conseguido poner el video? pues ya me dirás cómo que yo ahora también tengo que poner. Ay que esto no es un fotolog... me encanta Blondie, creo que es uno de los grupos míticos que han marcado con temazos a día de hoy actuales aún, y encima historia feliz y no hay nadie muerto aun, quizá ese es el fallo, que el hecho de estar vivos no les ha convertido en un icono más allá aun de lo que son. xD En fin, voy a hacer cosas. un beso.
Publica un comentari a l'entrada