Venia jo llegint al ferrocarril un text de Xurxo Borrazás, escriptor galleg, quan m'he parat a rellegir el següent fragment: "A arte, en xeral, non é produto da harmonía e da felicidade entorno a unha boa mesa, senón do conflito e da angustia humanas, da soidade e da incomprensión. O desexo e a súa non satisfacción estimulan a expresión".
No em pregunteu perquè (jo mai ser perquè unes coses em porten a unes altres) però això m'ha fet enrecordar-me de Matt Vescovo i el seu particular art.
Per a qui no el coneixi, Matt Vescovo és un ilustrador de 38 anys que s'inspira en els manuals d'instruccions per elaborar les seves ilustracions (dels manuals d'instruccions ja en parlaré un altre dia, si em dóna el punt, perquè tenen tela tela). D'aquesta font d'inspiració, que algú bé podria considerar banal, ha nascut la seva darrera obra, Instructoart, una mena de manual d'instruccions per a la vida moderna.
Vescovo és autor de tres llibres i de 18 curts d'animació i assegura que les seves influències van des d'Andy Warhol fins a Michel Gondry, passant per les instruccions de seguretat de les companyies aèrees. Es defensa dels seus detractors defensant que "el més interessant són les veritats irrefutables que es mostren a l'ésser humà cada dia". Ell, diu, indaga a l'obvietat i seguirà fent-ho.
A la seva darrera obra trobem, per exemple, la següent escena: un home mira fixament els pits nus i mullats d'una dona. Acaba de sortir de la dutxa.Estan a una habitació. La següent vinyeta revel·la que l'home no està mirant a la protagonista de l'escena, sino a una altra dona nua que es troba a l'apartament de devant. Una altra història gira entorn a l'etern enigma de com treure la pasta de dents d'un tub casi buit, sense que en surti disparada.
Algú hi veurà obvietat i banalitat, Jo prefereixo veure-hi alguna cosa més. Al cap i a la fi, ja ho diu Borrazás, "l'art és producte del conflicte i de la angustia humanes". Aquí queda dit.
www.instructoart.com
3 comentaris:
Madre de Dios...de ónde sacas tú esto? jajajajajjaj como me he partido. pero en serio alguien hace estas cosas...dios el arte no entiende de gustos. Déjate, que me parece hasta interesante eh...Aí que ahora los dibujots o las instrucciones de las cajas de támpax "como poner-se el tampon", las etiquetas de lavar la ropa y los dibujitos de los envases para hacer flanes son arte. vaya cosas. UOye, no he entendido el dibujo este eh...es de cómo quitar un pelo púbico de la pastilla de jabón?
en fin...
Por cierto, el video es lo más peste que escuchado en los últimos días teniendo en cuenta que he estado en calafell contigo hace nada escuchando una canción que habla de caballos, ponies y un pulpo y un calamar...qué cosas
pues si no te gusta lo que te comento te aguantas pk la música es peste, y me da igual que sea de los 70
Te veo muy inspirada, o quizá muy aburrida y sin nada qué hacer y de ahí tus motivaciones para escribir tanto. Este tío no se de dónde lo has sacado pero parece guay. Qué cultos estamos con esto del blog. A ver si en unos años eres la nueva carrie no se qué, esa del sexo en new york. Un beso.
Publica un comentari a l'entrada