London Calling...

The Clash van nèixer com a grup a Londres l’any 1979, i es van convertir en una de les bandes de punk rock més importants de l’època, juntament amb d’altres com els Sex Pistols o els Ramones. Als seus treballs hi trobem des de reagge fins a ska, passant pel rockabilly o el jazz. Però si en alguna cosa van ser influents, a part de la seva música, va ser pel seu esperit reivindicatiu. Els The Clash van ser els pioners entre les bandes de punk en defensar polítiques radicals diferents a l’anarquisme. Així, el grup va recolzar des de concerts de caritat fins a moviments socialistes llatinoamericans. Els The Clash es van convertir d’aquesta manera en un referent mundial, tant per la seva música com pel seu activisme polític.


London Calling, que podria traduir-se com “Londres trucant”, era el que deia un presentador de la BBC com a introducció al seu espai de notícies. Segons sembla, el cantant de la banda, Joe Strummer, era molt donat a les notícies d’última hora, així que el títol del treball els va semblar força enginyós.
Grabat a Londres l’any 1979, London Calling és el seu tercer treball, un disc que reflexa la dura situació de la ciutat a l’època, on l’atur i la presència de les drogues eren realitats molt present.

L’àlbum va ser enregistrat en un moment força dur per al grup. La casa de l’àvia del guitarrista, Mick Jones, els va servir com a espai de creació, i allà Joe Strummer i el propi Jones van crear l’àlbum que els portaria a les llistes d’èxits nord-americanes. El cantant principal va declarar “ens sentíem com si ens estiguéssim deslliçant al buit per una corda i ens agarréssim amb les ungles”. Potser aquesta desesperació és el que va aconseguir que els 19 temes que composen el London Calling es convertissin en un dels treballs més influents en la història del punk-rock. Com a dada curiosa, la jugada del grup contra la seva discogràfica. Al•legant la inclusió d’una nova cançó en el seu disc, els The Clash van grabar aquest senzill, acordat amb la companyia, com un LP sencer, i el van vendre juntament amb el disc original. Així, novament, els The Clash es mostraven a favor dels interessos del seus seguidors, anant en contra dels seus propis i els de la seva companyia discogràfica.

El passat divendres va arribar a les grans pantalles espanyoles el documental “Joe Strummer: vida y muerte de un cantante” (“Joe Strummer: the future is unwritten”) que ens explica la vida del cantant i guitarrista principal de The Clash. Aquesta mateixa nit aniré a comprovar si és tan bo com diuen i si realment manté l’essència dels que van ser uns dels precursors del punk rock. La cosa promet: Julian Temple, el director del film, ha realitzat altres documentals musicals com el dedicat a Sex Pistols, que va rebre grans crítiques dels especialistes.

Això si, per veure’l, si sou de Barcelona, només podreu veure-la al Verdi Park (l’única sala que la passa a tota la ciutat). Això, o Internet, que no està malament del tot.