The sound of silence


MusicPlaylist

dimecres, 20 de febrer del 2008

Els nous pirates


El País d'avui publicava un article d'una pàgina a la seccio de cultura titulat "Las discográficas tapan sus cifras", fent referència, un cop més, a la ja titllada qüestió de la pirateria musical i el baix volum de vendes de les discogràfiques. Segons comenta Lino Portela a aquest article, les discogràfiques publiciten ara els seus artistes anunciant els seus discos d'or (40000 còpies venudes), quan aquestes còpies encara no estàn en mans del consumidor, sinó a les estanteries de les botigues de música. Abans es venien en una setmana; ara, poden romandre en calaixos durant mesos. Aquestes discogràfiques senyalen com a causa d'aquesta baixada de vendes, exclusivament, la pirateria musical, i obliden els preus abusius i les fòrmules prefabricades que són, precissament, les que omplen els calaixos de les grans superfícies musicals.


No cal dir que la música és un bé cultural, al que se suposa que tothom hauria de tenir accés. De fet, existeix el concepte de "domini públic", segons el qual transcurrits uns 50 anys, depenent de la legislació de cada pais, els béns musicals passen a ser propietat de la humanitat.

Quin tipus de benefici s'obté descarregant-se música de la xarxa?Exclusivament el benefici que suposa per a un ésser humà ampliar la seva cultura i horitzons musicals. El problema, doncs, no està a cap lloc més que a les grans dicogràfiques, que veuen baixar el seu volum de vendes. Però he llegit més d'un cop que, de cada disc venut, l'artista en qüestió rep com a màxim un 0,7% del preu, en els casos de les grans discogràfiques. Per posa un exemple, per un disc que es troba al mercat a un preu de 20 euros, l'artista rebrà uns 14 cèntims. On van a parar la resta de calers? deixant de banda els costos de producció i adicionals, el gruix dels beneficis se'n van, de nou, a les grans discogràfiques.

Se sol parlar dels artistes com a principals afectats per la pirateria musical, però no es té en compte que aquests subsisteixen gràcies als seus concerts i al merchandising venut, per exemple. No podria ser, doncs, que Internet no jugués el paper de dolent en aquesta pel·lícula, sinó que suposés una plataforma de llançament per a artistes independents i amb pocs mitjans? Tenim el cas de MySpace, per exemple. Gràcies a aquesta plataforma, grups com Arctic Monkeys han batut rècords de vendes amb 363.736 còpies en una setmana.

I no només han estat els nous grups independents els que han apostat per Internet com a plataforma de llançament. Gent tan consolidada com David Bowie o Radiohead han sapigut adaptar els seus productes als nous formats, inventant noves formes de distribució on tohom hi surt guanyant (i gràcies a les quals han aconseguit la publicitat que han fet gratuïtament els mitjans de comunicació dels seus productes).


Els consumidors, els nous pirates del segle XXI, defensen la pirateria recolzant-se en l'elevat preu dels cd's. Perquè no oferir material inèdit als discos? Perquè no adaptar les formes de distribució? Perquè no oferir als consumidors alguna cosa més?


I si no és el preu l'únic culpable i el que passa és que, al tenir un accés més ampli als productes musicals, adquirim més cultura en aquest camp i ens tornem, en conseqüència, més exigents amb el que comprem?



Almenys en la meva experiència, Internet m'ha servit per anar més enllà de les ràdiofòrmules repetitives de les radios comercials, per deixar d'empassar-me tot el que m'enxufaven sense parar-me a escoltar què era el que realment m'agradava.



Jo piratejo. Però us asseguro que mai m'he comprat tans cd's (originals, s'entén) com ara.

3 comentaris:

dameunadecuarto ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo con tu última frase, yo también pirateo y me bajo música de internet y de dónde haga falta mientras sea gratis, y desde que lo hago es cuando más discos me he comprado, porque si un cedé es bueno y te gusta pagas por tener esa joya aunque ya lo tengas descargado en internet, eso lo sabemos tú, yo y otros muchos amantes de la posesión de joyas musicales para la enternidad.

un besazo motivá

dameunadecuarto ha dit...

gracias, me agrada que te guste. la última foto también es preciosa, pero más preciosa es la chica que sale en ella.

aquí todo es muy correcto

un beso

Yoly ha dit...

Y qué ganas tenía de poder formar parte de esta insólita kultura escrita con k de kilo.
Antes de nada déjame decirte que me encanta lo que has escrito. Y no solo porque estoy totalmente de acuerdo con la posición que adoptas respecto a la pirateria. VAle, lo reconozco, mi opinión no es muy objetiva pues me declaro firme admiradora de tu modo de hacer las cosas (escribir y tal)y que por esa regla de tres siempre te voy a decir. "Ala MAria, que guay, como te lo curras".
El caso es que comparto tu opinión respecto a la piratería. Y también repugno la ambición sin límites y el falso victimismo de la industria discográfica. Siempre llorando lágrimas que en ningún caso les pertenece derramar. Me sigo indignando con el precio de los discos en la actualidad y me sigo indignando con el llanto de algunos cantantes que andan quejándose y culpándonos de la situación de la música en nuestro país, cuando el verdadero culpable es el motor que mueve todo este mercado. La industria.
Cómo es posible que un disco de 12 canciones oscilara los 24€ hace tan sólo unos años y ahora ese mismo precie se escriba en la etiqueta de un disco con más canciones, un DVD exclusivo y miles de contenidos inéditos. Por qué no lo han hecho antes? Sólo lo hacen cuando se ven amenazados.
Y que no me vengan con juicios de moral y me tilden de ir contra la cultura musical si me bajo un disco de Internet porque no, no lo acepto. Como tú bien has dicho, si te gusta un disco realmente te lo vas a comprar. Y eso está comprobado. Si lo que quieren hacer es frenar la fiebre del top manta (que me repudia hasta la saciedad, también) y que la gente se anime a comprar discos y no a bajarselos de Internet, que se apreten un poco el cinturón.

En resumen, la perjudicada es la misma. La misma música, digo. Pero que no me vengan culpando de su precaria situación por no comprar tres o cuatro discos que no, que no cuela.

Y nada. Que me ecanta estar de acuerdo contigo y que sí, me he motivado, lo sé.

PDTA. Soy correcta y esas cosas, yo también te puedo mandar un beso por aquí? jajajaj