http://www.youtube.com/watch?v=jjXyqcx-mYY
Que les eleccions nord-americanes són un autèntic show mundial (només cal veure el debat Clinton-Obama i tota la parafernàlia que s’hi amagava darrere) ningú no ho posa en dubte. L’última de les armes electorals, el Yes,we can que fa d’Obama una mena de Martin Luther King del segle XXI.
Utilitzar la cultura de masses com a forma d’influir en les ments del “populacho” no és res nou, però. I que la majoria de cultura que consumim arriba dels Estats Units tampoc no és cap novetat.
Fem un experiment:
-A la opció A, tenim un anunci sobre qualsevol cosa, sucre per exemple (si va servir amb la llet servirà amb el sucre). La pantalla està en negre. Silenci. De cop, una persona ens mira fixament i ens explica la importancia de consumir sucre cada dia. Sota, un rètol que assenyala que es tracta del Nobel de literatura de l’any.
-A la opció B, la mateixa escena, les mateixes paraules. Però aquest cop qui ens està mirant és Angelina Jolie, o Brad Pitt, o .... (aquí poseu qualsevol famós que us vingui el cap).
Segurament, el primer anunci passarà desapercebut a les vostres vides. El segon, en canvi, us copsarà, encara que tracti el tema més banal que pugueu imaginar.
Això és el que m’ha passat al veure el Yes, we can. Ni va amb mi, ni m’afecta, ni res de res. Ni tinc cap opinió formada sobre si Obama és millor que Clinton, sobre si és millor que guanyi un negre o una dona. Però eh, m’ha arribat.
I això de que la cultura de masses (l’americana, s’entén; perquè a mi això de món globalitzat em sona més a món americanitzat que a cap altra cosa) és la millor forma d’arribar realment a la gent, ho sabem nosaltres i ho saben ells. I ho sabien molt abans. Sinó, veieu això (i només n'és un petit exemple):
http://www.youtube.com/watch?v=WmxT21uFRwM (lluita contra la pobresa a Àfrica)
http://www.youtube.com/watch?v=Jkf5oVtYCeM (campanya "One")
http://www.youtube.com/watch?v=0G3bNxStYBI&feature=user (2n spot campanya "One")
http://www.youtube.com/watch?v=d8OfKdOFR_c&feature=related (spot per acabar amb la pobresa infantil)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Muy bien expuesto tu texto. Sólo tengo que decir una cosa para que veas mi opinión: Si scarlett johannson está con obama, yo estoy con obama. He dicho. Un beso.
Publica un comentari a l'entrada